1. |
Babilònia, argila cuita
02:28
|
|||
|
Tu que eres la granítica i concreta
tallada a plom per mans
innúmeres
tantes mans i tan anònimes
intercanviables com estrelles
i com elles tan meselles
que he oblidat ja com pensar-vos
com culpar-vos redimir-vos
si de res no us en sentiu
si d’enlloc sou i tan fredes
tantes mans llegint-se la línia de la vida les unes a les altres a la cruïlla de deserts
tantes mans donant-se la mà des de llunys insòlits
tantes mans només per tu
que ets en tots i no ets ningú
vianant del Cos canviant
tantes mans mal sepultades
elèctricament crispant-se
les nits de lluna vàcua
quan gemeguen les potències
tantes mans tancant els tractes
tantes mans en confluència
poderoses d’ignorància
no sabent a quin joc juguen
ni per què ni com i gràcies!
gràcies!
gràcies!
ja no sóc sinó de pedra
l’ara de sacrificar-hi
l’ara i aquí
en mi
per honorar els déus futurífers
i el seu inexistir
tantes mans sota l’arena
sense ungles en carn viva
subjectant globus de foc
sols d’entranyes tan ardentes
que ni el temps ni el temps no hi passa
que no vol cremar-s’hi els peus
tantes mans i tantes mans
que no puc fixar la vista
que el mirar se’m torna estràbic
se’m relaxen els esfínters
i tot jo me’n vinc avall
molt avall
fins a topar
amb l’altíssim anticim
on els aligots no volen
s’arrosseguen
majestàtics
Babilònia, argila cuita!
quina bèstia paridora
de tauletes parladores
d’horitzons esbatanats
de comerços florescents...
Pels segles dels segles,
lament.
|
||||
2. |
Seu telepàtica
01:36
|
|||
|
Et parlo com es parla als embrions de la ceguesa,
amb aquesta estranya complicitat
de saber-te palpant la gropa d’unes paraules
encara no dites. Vívidament penges
d’unes altes cordes verdes. Et gronxes
en els temps sense perícia ni mancança,
ni profit, que ets tot el guany.
T’escolto com els cossos es deixen penetrar
pels ritmes tàcits, sincronia de glavis
que fendeixen els designis
del bell furt. T’escolto com si fossis
malaltia molt antiga, líric fong subliminar.
Vinc descalç perquè t’he olorat la febre
i la voluntat. Descalç per l’herba freda,
te’m figuro com un astre perifèric
procurant des del teu cel la nit humana.
|
||||
3. |
Desordre l'estricte
02:26
|
|||
|
Respiro perquè vull.
Havent dit això,
el príncep morí esclafat
per un glop d’aire.
D’aquesta mena de crisàlides
s’alimenten els bells motius
de la meva elevació.
(És la meva resposta a la pregunta
que no em fan.)
Tramunto el pes de la visió,
i a l’altra banda
decideixo haver nascut.
M’estavello de cara contra la
llum que lubrifica
les infinites dimensions d’aquest misteri.
|
||||
4. |
Irradiació
03:18
|
|||
|
Tot i no existir,
assoleix un major grau
d’impuls matèric
si ho projectes com esquitxos de lleixiu
sobre el cel recelós d’una bassa
un qualsevol dilluns intempestat
de l’ànima, ella que és la qualsevol
per antonomàsia, exemplar
d’una xiulada d’orelles
en cap direcció.
Salta del pedestal de boira
i conviu
amb la fèrria presència dolorosa
de la punta
d’una cua d’ull prenyada.
L’ascensor puja i baixa.
Les escales tan quietes
com tu dins l’ascensor.
|
||||
5. |
||||
|
Quan el dimoni es transvesteix
i amb un falset immaculat
imita veus que no coneix
i es filtra al cor de l’animat
tot l’ocellam cau daltabaix
tot l’aviram cloqueja foll
i unes mirades de biaix
contemplen l’ou des d’un matoll
Quan el dimoni es transvesteix
i fa l’amor amb el mosquit
de la calor fins treure’n suc
res no fa mal res no pateix
la humanitat cap dins d’un pit
i cada poma es menja un cuc
|
||||
6. |
Matí amb orenetes
02:58
|
|||
|
Les ombres de les orenetes
sobre els edificis
són vivents orenetes,
criatures solars,
silencioses i dúctils,
que juguen, com tot,
a la gran confusió.
El dia ja no és una promesa
sinó un coàgul de felicitat
malmesa, el tràngol
imaginat
d’un que és la febre i delira volums.
Falta un dia per l’estiu,
com falta un dia per la devastació final,
com falta un dia per l’amor i per salvar-se,
com no hi ha dies per comptar, sinó orenetes.
I l’ombra de tot, més lliure que tot,
dividida en ombres, vivents i crues.
|
||||
7. |
||||
|
L’escriptura comença en un canyissar
vora la riera, no lluny d’on descansen
les botes farcides d’insectes i ous.
Hi ha un crepitar de canyes buides. Ets tu,
que entraves amb tot el dia evaporat
a dins dels ulls. Parpellejaves la llum
inigualable que durant tot el dia
havies anat xarrupant amb els ulls.
I es va fer fosc. I es va fer estrany. Llavors sí,
vas empunyar una canya, no saps per què.
Llavors la vas afilar, li vas fer punta.
Llavors, amb delicadesa vas escriure
en l’aigua una paraula que no sabies
que sabies, i que ni tan sols recordes.
S’havia fet fosc, però amb el foc dels ulls
encara vas arribar a veure com l’aigua
s’agitava i començava a supurar.
|
||||
8. |
La closca oberta
01:37
|
|||
|
sóc l’arbre inexistent que extreu del vent les síl·labes
exactes del teu pròxim nom arran dels espadats en zel de
l’existir amb la closca oberta necessàriament perdo les
plomes sóc l’arbre de les plomes i la carn que es debat
entre vida i més vida la mort és la que puja saludable per
les arrels nutritiva mort dels altres tinc la copa orientada
cap a l’albor d’un astre que covo endins del tronc però que
es preveu que naixerà a l’altre extrem del que significo
per l’escriptura de déu no hi ha potser déu però sí una
escriptura aplicable a déu i és l’escriptura arrodonida que
tracen els dies passats a fora marginals els dies que es
van acumulant a fora i de tant en tant s’intercalen pel
temps com hacs assassines tendreses floreixo mans
agafadores mans que es corresponen en l’altra lectura de
les coses amb monyons vitalicis que cal regar a diari
|
||||
9. |
La gossa
01:22
|
|||
|
La tarda s’estira com una gossa,
i la cambra és un forat
de vent
on tot recomença oblidat.
Els suspectes de crepuscle
van entrant,
cadascun amb el seu nom,
la seva flor, i un afillat
de les tenebres precedint-lo.
Tot són gustos,
preferències,
i raons de sota terra. Apunyalar
amb un dit la resta, el que no és
el que assenyales, àrbitre
precís. S’ha
inv
erteb
rat la gossa.
|
||||
10. |
Gripau
01:36
|
|||
|
Vull exhaurir les possibilitats d’aquesta casa,
viure-hi totes les vides, sentir-hi el desig,
la por, la tendresa, la febre, l’escalf. Tenir-hi nens
perquè s’amaguin pels rebostos quilomètrics, i ser ells,
acompanyant-los tota la corba fins que morin
de vells entre aquestes parets rotundes. Les grans festes
de cada any, i les de cada dècada, i les de cada segle,
vull passar-les aquí, per complir la destrossa pertinent
i saber-ne tots els efectes. Vull exhaurir
les possibilitats d’aquesta casa. Gratar la calç
fins que ja no es pugui més, profanar els amagatalls
que els temps disposa. Tremolar-hi. Exhaurir
el bestiari dels sentits dins d’aquesta casa immensa.
I quan ja no en pugui més, de gratar i d’exhaurir
famílies i tardors, fer tot orelles cap al gripau dels greus suprems.
|
||||
11. |
Bunyols
02:06
|
|||
|
Diversifico l’animal
que beu la lluna al toll
i fa la nit més fosca.
Ombra endins ja puc ser tu,
que al teu torn
ressegueixes el contorn
d’una alteritat oberta.
L’albada ens trobarà somnàmbuls,
devorant els cadàvers successius
i requerits,
entremesclant i contagiant
la nostra fe
violadora de conceptes
que ens ultrapassen
i que tanmateix
no existeixen fora de nosaltres.
Tots els déus que la majúscula permet,
tots els dics de contenció
que ens eviten la conversió
definitiva
en bunyols estràbics,
grinyolaires
i esculpits
segons la fam de cada sol.
|
||||
12. |
Flauta mongòlica
01:03
|
|||
|
Els grans oblits, quan es recorden,
provoquen hemorràgies,
aplaudiments, d’antiga sang de recanvi.
Amb quasi vegetal consciència
he anat decorant l’interior dels meus òrgans
amb les més íntimes imatges
de l’escatologia
de sempre: les mateixes preguntes referents
al cicle sencer de la caca.
Per no oblidar
ja més.
L’univers només sap
d’energies i pèndols.
No serveix de res que cridis
si per dins vas parlant baix.
|
||||
If you like Graveland Vol.7 (espavilant amb el Guim Valls), you may also like:
The latest Djunah LP channels the duo's heavy, intensely cathartic sound to reflect on living with and healing from trauma.
go to album
The latest from NY’s David Nagler is a stirring chamber-folk record with rich instrumentation and vivid, evocative lyrics.
go to album
The Cause of Doubt & a Reason to Have Faith
by L.A. Salami
L.A. Salami's newest album incorporates his cross-genre folk and indie sound with hip-hop and poetry.
go to album
The Baltimore indie-rock duo make use of lo-fi tunes and experimental tracks on their latest album.
go to album
A thrilling post-punk EP from this UK group that knows the value of tension and release.
go to album
The experimental UK artist's latest album is decidedly genre-agnostic.
go to album
Introspective bedroom pop with a literary-narrative bent, touching the mundane horrors of everyday life.
go to album
