Graveland Vol​.​7 (espavilant amb el Guim Valls)

by Graves & Guim Valls

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €5 EUR  or more

     

  • Compact Disc (CD) + Digital Album

    Includes unlimited streaming of Graveland Vol.7 (espavilant amb el Guim Valls) via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    ships out within 7 days

      €10 EUR or more 

     

1.
Tu que eres la granítica i concreta tallada a plom per mans innúmeres tantes mans i tan anònimes intercanviables com estrelles i com elles tan meselles que he oblidat ja com pensar-vos com culpar-vos redimir-vos si de res no us en sentiu si d’enlloc sou i tan fredes tantes mans llegint-se la línia de la vida les unes a les altres a la cruïlla de deserts tantes mans donant-se la mà des de llunys insòlits tantes mans només per tu que ets en tots i no ets ningú vianant del Cos canviant tantes mans mal sepultades elèctricament crispant-se les nits de lluna vàcua quan gemeguen les potències tantes mans tancant els tractes tantes mans en confluència poderoses d’ignorància no sabent a quin joc juguen ni per què ni com i gràcies! gràcies! gràcies! ja no sóc sinó de pedra l’ara de sacrificar-hi l’ara i aquí en mi per honorar els déus futurífers i el seu inexistir tantes mans sota l’arena sense ungles en carn viva subjectant globus de foc sols d’entranyes tan ardentes que ni el temps ni el temps no hi passa que no vol cremar-s’hi els peus tantes mans i tantes mans que no puc fixar la vista que el mirar se’m torna estràbic se’m relaxen els esfínters i tot jo me’n vinc avall molt avall fins a topar amb l’altíssim anticim on els aligots no volen s’arrosseguen majestàtics Babilònia, argila cuita! quina bèstia paridora de tauletes parladores d’horitzons esbatanats de comerços florescents... Pels segles dels segles, lament.
2.
Et parlo com es parla als embrions de la ceguesa, amb aquesta estranya complicitat de saber-te palpant la gropa d’unes paraules encara no dites. Vívidament penges d’unes altes cordes verdes. Et gronxes en els temps sense perícia ni mancança, ni profit, que ets tot el guany. T’escolto com els cossos es deixen penetrar pels ritmes tàcits, sincronia de glavis que fendeixen els designis del bell furt. T’escolto com si fossis malaltia molt antiga, líric fong subliminar. Vinc descalç perquè t’he olorat la febre i la voluntat. Descalç per l’herba freda, te’m figuro com un astre perifèric procurant des del teu cel la nit humana.
3.
Respiro perquè vull. Havent dit això, el príncep morí esclafat per un glop d’aire. D’aquesta mena de crisàlides s’alimenten els bells motius de la meva elevació. (És la meva resposta a la pregunta que no em fan.) Tramunto el pes de la visió, i a l’altra banda decideixo haver nascut. M’estavello de cara contra la llum que lubrifica les infinites dimensions d’aquest misteri.
4.
Irradiació 03:18
Tot i no existir, assoleix un major grau d’impuls matèric si ho projectes com esquitxos de lleixiu sobre el cel recelós d’una bassa un qualsevol dilluns intempestat de l’ànima, ella que és la qualsevol per antonomàsia, exemplar d’una xiulada d’orelles en cap direcció. Salta del pedestal de boira i conviu amb la fèrria presència dolorosa de la punta d’una cua d’ull prenyada. L’ascensor puja i baixa. Les escales tan quietes com tu dins l’ascensor.
5.
Quan el dimoni es transvesteix i amb un falset immaculat imita veus que no coneix i es filtra al cor de l’animat tot l’ocellam cau daltabaix tot l’aviram cloqueja foll i unes mirades de biaix contemplen l’ou des d’un matoll Quan el dimoni es transvesteix i fa l’amor amb el mosquit de la calor fins treure’n suc res no fa mal res no pateix la humanitat cap dins d’un pit i cada poma es menja un cuc
6.
Les ombres de les orenetes sobre els edificis són vivents orenetes, criatures solars, silencioses i dúctils, que juguen, com tot, a la gran confusió. El dia ja no és una promesa sinó un coàgul de felicitat malmesa, el tràngol imaginat d’un que és la febre i delira volums. Falta un dia per l’estiu, com falta un dia per la devastació final, com falta un dia per l’amor i per salvar-se, com no hi ha dies per comptar, sinó orenetes. I l’ombra de tot, més lliure que tot, dividida en ombres, vivents i crues.
7.
L’escriptura comença en un canyissar vora la riera, no lluny d’on descansen les botes farcides d’insectes i ous. Hi ha un crepitar de canyes buides. Ets tu, que entraves amb tot el dia evaporat a dins dels ulls. Parpellejaves la llum inigualable que durant tot el dia havies anat xarrupant amb els ulls. I es va fer fosc. I es va fer estrany. Llavors sí, vas empunyar una canya, no saps per què. Llavors la vas afilar, li vas fer punta. Llavors, amb delicadesa vas escriure en l’aigua una paraula que no sabies que sabies, i que ni tan sols recordes. S’havia fet fosc, però amb el foc dels ulls encara vas arribar a veure com l’aigua s’agitava i començava a supurar.
8.
sóc l’arbre inexistent que extreu del vent les síl·labes exactes del teu pròxim nom arran dels espadats en zel de l’existir amb la closca oberta necessàriament perdo les plomes sóc l’arbre de les plomes i la carn que es debat entre vida i més vida la mort és la que puja saludable per les arrels nutritiva mort dels altres tinc la copa orientada cap a l’albor d’un astre que covo endins del tronc però que es preveu que naixerà a l’altre extrem del que significo per l’escriptura de déu no hi ha potser déu però sí una escriptura aplicable a déu i és l’escriptura arrodonida que tracen els dies passats a fora marginals els dies que es van acumulant a fora i de tant en tant s’intercalen pel temps com hacs assassines tendreses floreixo mans agafadores mans que es corresponen en l’altra lectura de les coses amb monyons vitalicis que cal regar a diari
9.
La gossa 01:22
La tarda s’estira com una gossa, i la cambra és un forat de vent on tot recomença oblidat. Els suspectes de crepuscle van entrant, cadascun amb el seu nom, la seva flor, i un afillat de les tenebres precedint-lo. Tot són gustos, preferències, i raons de sota terra. Apunyalar amb un dit la resta, el que no és el que assenyales, àrbitre precís. S’ha inv erteb rat la gossa.
10.
Gripau 01:36
Vull exhaurir les possibilitats d’aquesta casa, viure-hi totes les vides, sentir-hi el desig, la por, la tendresa, la febre, l’escalf. Tenir-hi nens perquè s’amaguin pels rebostos quilomètrics, i ser ells, acompanyant-los tota la corba fins que morin de vells entre aquestes parets rotundes. Les grans festes de cada any, i les de cada dècada, i les de cada segle, vull passar-les aquí, per complir la destrossa pertinent i saber-ne tots els efectes. Vull exhaurir les possibilitats d’aquesta casa. Gratar la calç fins que ja no es pugui més, profanar els amagatalls que els temps disposa. Tremolar-hi. Exhaurir el bestiari dels sentits dins d’aquesta casa immensa. I quan ja no en pugui més, de gratar i d’exhaurir famílies i tardors, fer tot orelles cap al gripau dels greus suprems.
11.
Bunyols 02:06
Diversifico l’animal que beu la lluna al toll i fa la nit més fosca. Ombra endins ja puc ser tu, que al teu torn ressegueixes el contorn d’una alteritat oberta. L’albada ens trobarà somnàmbuls, devorant els cadàvers successius i requerits, entremesclant i contagiant la nostra fe violadora de conceptes que ens ultrapassen i que tanmateix no existeixen fora de nosaltres. Tots els déus que la majúscula permet, tots els dics de contenció que ens eviten la conversió definitiva en bunyols estràbics, grinyolaires i esculpits segons la fam de cada sol.
12.
Els grans oblits, quan es recorden, provoquen hemorràgies, aplaudiments, d’antiga sang de recanvi. Amb quasi vegetal consciència he anat decorant l’interior dels meus òrgans amb les més íntimes imatges de l’escatologia de sempre: les mateixes preguntes referents al cicle sencer de la caca. Per no oblidar ja més. L’univers només sap d’energies i pèndols. No serveix de res que cridis si per dins vas parlant baix.

about

Tots aquests temes són improvisacions de local, amb els poemes i la veu d'en Guim Valls arrodonint la jugada.

Una producció de Charles Malson per a Graveland Records. Barcelona 2014.
www.smilingraves.com. Contacte: graves@smilingraves.com
----------------------------------------------------
All these tracks are rehearsal's improvisations, adding the poems and voice of Guim Valls in later sessions.

A production by Charles Malson for Graveland Records. Barcelona 2013.
www.smilingraves.com. Contacte: graves@smilingraves.com

credits

released November 19, 2014

.
Guim Valls: poemes i veu
Julius Name: guitarra
Charles Malson: Baix
Pau CR: bateria

Gravat als estudis Graveland.
Adecentament i mescles: Charles Malson.
Grafisme: marc valls.
-------------------------------
Guim Valls: Poems and voices
Julius Name: guitar
Charles Malson: Bass
Pau CR: drums

Recorded at Graveland studios.
Make-up and mixing: Charles Malson.
Graphics: marc valls.

license

all rights reserved

tags

about

Graves Barcelona, Spain

contact / help

Contact Graves

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Graveland Vol.7 (espavilant amb el Guim Valls), you may also like: